Estic orgullosa de la meva ciutat, perquè dins tota la bellesa que té, una de les coses que més aprecio és que si ho cerques, pots viure el teatre de moltes maneres. Una d’elles és que durant l’any s’hi celebren un parell d’edicions de Teatre de Barra. Aquest esdeveniment cultural s’instal·la als barris més històrics de la ciutat i que tenen un encant especial.

Es tracta d’una activitat accessible per a tothom, especialment per a la gent jove, degut al preu, l’espai on es fa i el contingut de les peces. Cada edició adopta una temàtica diferent. Jo m’hi vaig estrenar amb la de sexe i mort: “Eros y Tánatos”. A l’any següent, seguint amb la tradició vaig tornar a assistir-hi, i la temàtica eren les adiccions, concretament a la tecnologia. Vaig convèncer amics meus per a que m’acompanyessin, com ja havia fet l’any anterior. D’alguna manera això em creava una bona sensació: la d’estar apropant la gent al teatre, o fins i tot, el teatre a la gent. 

El meu primer any va tindre lloc al barri de Santa Catalina, una de les zones més properes a la mar. Al costat s’hi troba el Teatre Mar i Terra, on jo vaig viure dos anys de cursos de teatre que tornaria a reviure encantada. També hi trobem l’església de Sant Magí, preciosa i envoltada de plantes baixes, pròpies del barri, així com de bars diversos. 

Recuperant el Teatre de Barra, abans de seguir hauria de mencionar en què consisteix després de tanta contextualització. Es tracta d’una sèrie de representacions, cada una es du a terme en un bar diferent de la mateixa zona, generalment en el mateix carrer. Primer et dirigeixes al bar on venen les entrades, i almenys per mi, m’és difícil vèncer la temptació de no comprar-les totes. Llavors comença la ruta per les diferents obres.

La posada en escena d’aquestes petites obres és de les millors parts, per no dir la essencial. Entres a l’espai (generalment un bar, d’aquí prové el joc de paraules que dóna nom a l’esdeveniment) t’asseus a les cadires i a un pam teu tens als actors recreant mil situacions, els pots tocar literalment. Utilitzen tot el que ofereix el bar, és a dir, la barra, les copes, la cervesa, els taburets. Tot forma part de l’atrezzo. No precisen de res més. Les representacions tenen una durada aproximada de 15 min. El que em reafirma en que el temps passa volant quan t’ho estàs passant bé.

Qualsevol activitat que impliqui una posada en escena, a mi ja em garanteix alguna cosa. No sé el que però em transmet moltíssim, una energia que no sé explicar. Quan vaig descobrir el Teatre de Barra, crec que no era conscient de la porta que havia obert. Amb la meva tia ja s’ha convertit en tradició buscar a l’estiu on fan representacions de Tdb i anar-hi. La darrera vegada va ser a Sa Possessió, un recinte als afores de Palma. Es tracta d’una casa molt antiga que ha estat rehabilitada per acollir-hi espectacles, sobretot festes electròniques, i en aquella ocasió estival, teatre. 

El millor és que de cada edició se’n fa un llibret que recull totes les peces de microteatre. D’aquestes publicacions s’hi encarrega Edicions Òrbita. Una editorial illenca, al darrera de la qual s’hi troben Vicente García, Javier Matesanz i Natàlia Rabassa, i que promou la cultura i la literatura en català. Espero que segueixi sent així molts anys més.