Aquest Sant Jordi, com tots sabem, és diferent, és trist, és buit. No hi haurà carrers plens de parades de llibres, ni firmes d’escriptors, ni passejades amb els amics o amb la família, o amb qui ens agradi passar aquest dia. No hi haurà roses que enlluernin els carrers. Els llibres, tot i que sé que no és lo més important, se moren. Dia a dia, amb el desús, amb la falta d’interés, es van extingint, els ofeguem fins que moren, i després ens preguntem “què passa amb els llibres?”. Però seguim sense fer res, com si es tractés d’una batalla perduda. Encara així, la lectura i els llibres, segueixen vius, hi són, i esper, hi seran durant molt temps. Una pena la creu que carrega la lectura per a molta gent des de petits, i en ocasions per sempre, quan s’imposava aquesta activitat a l’escola. Es podria dir que és aquí on neix el rebuig per part d’algunes persones, quan es tractava de quelcom obligat. Però això només és acariciar la superfície, es tracta de trobar la literatura adequada per a tu, el teu racó en el món de les lletres. No pretenc adoptar cap discurs moralista, simplement intent reflexionar damunt la pèrdua que suposa un dia com aquest, la tristesa que hi arrelarà, ja no només per a les llibreries, sinó per als llibres, en paper especialment, i a l’hàbit de la lectura.

Amb tot això, tampoc intent fer campanya a favor de la compra dels llibres, tots en tenim suficients a casa per començar un bon recorregut, i sense entrar en temes econòmics, s’ha d’afegir que la majoria no són precisament assequibles. Només vull fer una crida a la lectura i a l’amor pels llibres i la literatura, i que hi ha mil opcions per accedir-hi (sense anar més lluny, les llibreries Re-Read, o qualsevol altra plataforma o tenda de segona mà). Aquest 23 d’abril serà com una de les punyalades que Bruto va assestar a Julio César. Deixant de banda el debat del consumisme o no consumisme en un dia com el del llibre, hi ha un punt que consider que venç als altres: el foment d’una activitat purament sana com és la lectura. 

En dies com els que estem vivint, en els que, desgraciadament, ens estem acostumant a veure els carrers buits, en els que una estranya monotonia (per no dir rutina), ens envaeix i s’apodera de tot, és difícil preocupar-se per un dia com el del llibre. Sóc plenament conscient que no és, ni molt manco, més important que altres dates, per res. De fet, és una data més, com els festivals, els concerts, les celebracions, els viatges i altres activitats que s’han cancel·lat arrel de la tràgica situació actual. No escric això pel dia de Sant Jordi, ni per la llegenda del drac i la rosa, ni pels regals de llibres. Escric això per a ells, per als llibres, per a la literatura i per a l’estimada, i a la vegada subestimada, lectura, per tot el que m’han aportat. Pels llibres que m’han acompanyat en la infància i en l’adolescència, pels que m’han recomanat o he recomanat, pels mons que m’han obert, els viatges que m’han concedit, els coneixements que m’han atorgat, els universos concentrats en dues-centes pàgines que podem traslladar d’un lloc a un altre, les històries que he viscut, la companyia que m’han brindat en trajectes en avió, tren o vaixell, en els vespres en els que no puc dormir, a la vora de la mar, a la terrassa al sol, al pati, a l’ombra o al sofà en un dia gris. Pels misteris que he resolt amb els personatges, per l’oportunitat de visitar altres èpoques, pels ensenyaments que he tret d’ells, pels doblecs que fem en les pàgines que ens semblen interessants, per l’adicció que alguns ens provoquen. Només vull donar les gràcies als llibres i al que és capaç de transmetre la lectura. Ara més que mai. Feliç dia del llibre.