Aquest estiu, com el que portem d’any des de març, està sent diferent. No cal aprofundir-hi molt, tots ho hem notat. Em recorda a una il·lusió, la il·lusió de la normalitat. I com altres coses que no gaudirem aquest estiu, jo vull dedicar aquest text a fer el recordatori d’un esdeveniment en concret, el qual tinc en alta estima, especialment al poble on passo els estius: els cinemes a la fresca. He llegit que a Palma sí se’n celebraran, alguns, contats. Però als pobles ha estat una iniciativa que en la majoria de casos s’ha vist trencada degut a les circumstàncies. Aleshores, almenys en el meu estimat poble, no tindrà lloc aquella reunió de gent, amics i família, davant la pantalla blanca, esperant la projecció. La meva admiració cap a aquest esdeveniment també recau en la seva especial ubicació. El lloc escollit per instal·lar-hi la pantalla és un pinar que es troba al final del Port, la zona més freqüentada del poble. Una esplanada plena de pins, arena i amb la mar a la teva dreta són els elements que acompanyen la projecció. Es pot ensumar l’estiu, impregnat a les branques dels arbres. Quasi tot el poble s’hi reuneix allà baix, a la nit, no importa la pel·lícula que sigui, si anava destinada als més petits o als més grans, sinó la companyia, l’ambient, el poble.

En realitat, trob a faltar els cinemes en sí, tots ells, en totes les seves formes. El fet d’anar al cine i tot el que comporta (o comportava): mirar la cartellera, escollir la pel·lícula, comprar les entrades, asseure a les butaques, veure els anuncis i deixar-te submergir en el so dels altaveus. Ho trob molt a faltar. Però els cinemes a la fresca són quelcom més especial, en la meva opinió, perquè són puntuals, com una pluja d’estels. Tenen lloc uns dies en concret, en una època concreta de l’any i en un context concret. Formen una part essencial del meu concepte d’estiu. Quan pens en aquests mesos, em venen moltes coses al cap, les quals també estim molt, però també la pregunta que faig als meus amics, “anirem a n’es cine a la fresca enguany, no?”.

Les nits d’estiu ja de per sí gaudeixen d’una essència especial, són màgiques, però encara més si aconsegueixen reunir tanta gent per gaudir d’una pel·lícula. Els cinemes a la fresca seran una cosa més a afegir a la llista de mancances de l’estiu, dins la “nova normalitat” gens normal.